Inici

Després de més d’un any escrivint en aquest bloc sense, amb prou feines, escriure, avui torno a la càrrega. He donat per eliminades totes les meves entrades velles perquè ja no les sento o bé perquè ja fa temps que van deixar de venir amb mi. El temps corre i vola, i la vida… s’escapa.

Avui és un dia com qualsevol altre, es dimarts o pot ser que dissabte… mai he entès que és el que marca el pas dels dies ni de les hores. En aquest instant en el que estem, molts s’han vestit el pijama, s’han acompanyat de la seva parella (o bé sols) i s’han disposat a dormir, altres molts no podien dormir sense celebrar el seu acens o aprovat, així que s’han passat per la dutxa, s’han posat guapos i s’han mirat al mirall amb cara de “Quina bellesa!” i han sortit de casa a desfogar les seves penes “laborals” i celebrar el seu triomf amb un parell de copes i un desconegut qualsevol que curiosament també havia passat per la dutxa i per el mirall amb cara de bellesa, i buscant un no se que aliè ha sortit de casa. Alres davant el televisor s’adormen veient la avorrida pel·lícula de la nit o la típica sèrie de joves despullats per algunes emissores en fi de aconseguir audiència venent carn. Mentrestant uns altres de més afortunats estan al llit fent l’amor amb les seves parelles (potser alguns més originals a la cuina o al bany). Uns pocs gaudeixen d’un bon llibre al fulgor de la llum de la tauleta de nit mentre la seva parella es queixa de la tènue llum que il·lumina el pas de la nit. Alguns incauts bohemis, com jo, miren per la finestra sense ànims de veure res, només mirar i contar el temps com passa i si cauen i es deixen veure pot ser les estrelles.

Avui acaba i demà comença. Què és allò que marca el pas del temps? Què és allò que fa que ens quedem davant el televisor o ens empeny a sortir a veure la volta celeste girar sobre el nostre cap? D’aquí no quaires hores clarejarà i en Joan, en Lluís, n’Anna, na María, en Toni… tornaran a treballar. En Josep, na Joana, na Monse en Jordi… es refugiaran de la llum entre els llençols. En Pau, en Miquel, na Marta i n’Úrsula arribaran a casa després d’una nit sense fré i la vida continuarà amb la seva complexa rutina, tan igual com les estrelles en el cel i tan diferent com dues pupiles.

Gemma Rotger Moll

Anuncis

2 thoughts on “Inici

  1. ¡Me alegro que sigas escribiendo Gemma! Veo que tu literatura es como el vino que con los años mejora. Por cierto todavía tenemos pendiente algunos envíos de obras que me prometiste dejarme leer!

    Memorias de un verano de cromosomas azules me encantó ya cuando me la pasaste, antes que lo mandaras al concurso. Pero es que hoy lo he vuelto a leer y me ha gustado todavía más, sobretodo el poema que hiciste en base a tu poema favorito de Ángel González.

    Sigue así, ya procuraré ir pasándome por tu blog “así como pasen los días” y te criticaré “destructivamente” como sólo a ti te gusta.

    Un beso,

    David

  2. Saludos Gemma:

    Solo decirte que procuraré pasarme por aquí siempre que pueda y beber un poco de ti, que siempre haces que aprenda siempre algo y me haces sentir ese ser de ese bosque con esa revoloteante hadita a su alrededor que le desaconseja hacer travesuras.

    Sigue así

    Alberto

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s