Certamen Rumayquiya de poesia i cartes d’amor (somni disfressat de malson)

No m’ho podia creure, de cap manera podia ser cert. La veritat és que sota el meu inesgotable optimisme s’amaga una gran inseguretat en mi mateixa. Em costa creure en allò que escric. Sóc la típica persona que juga al bàsquet amb les fulles de les seves novel·les o poemes perquè mai les veu prou impecables.

Per aquest motiu no podia creure-ho. Fa un parell de setmanes vaig rebre un missatge de l’Associació artística i literària ITIMAD dient-me que contactés amb ells, jo era conscient que havia enviat algunes obres, però abans de pensar que alguna cosa bé els havia passat, el meu retorçat cap arribà a les més fúnebres conclusions sobre elles, primer vaig témer que mancant veure la televisió la meva obra es semblés a alguna sèrie multitudinària o a algun serial de la Belén Esteban i m’acusessin de plagi! és absurd, ho és, però la meva imaginació juga sempre brut contra la meva realitat.

Al final del missatge hi havia una frase que em mantenia histèrica. “Contacti amb Ramón” i un número de telèfon. Jo volia trucar al Ramón, i res més que trucar al Ramón, però eren les 11 passades de la nit i vaig haver de “dormir-me” pensant en trucar al Ramón i res més que trucar al Ramón.

Per fi van ser les deu del matí i vaig aconseguir contactar amb el Ramón (déu meu, crec que van ser les més llargues hores de la meva vida). El Ramón em va dir que havia passat a la final del concurs amb la meva carta “Anhelat sospir”. Jo, incrédula com sempre, vaig mirar al calendari no fos una inocentada, però no, no era ni el dia dels sants innocents ni tampoc 1 d’abril, era cert que estava en la final. En el meu interior l’eufòria s’estenia però el meu exterior assegut en la cadira d’escriptori a penes podia moure’s. Ni us podeu imaginar el que havia sofert aquella nit a causa de la meva falta de confiança en la meva mateixa. Així que espero pel meu propi bé, si vull tenir un mínim futur com a escriptora que avui els Reis Mags d’Orient es portin ben amb mi i em portin un sac d’ella.

Aprofito l’ocasió per desitjar el millor a tots els lectors del meu bloc per aquest 2010, sigueu bons i lluitadors i els vostres somnis més preuats es compliran.

Gemma Rotger Moll

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s