Nura: Terra de foc

Nura - Ponç Pons“Hem de ser com Pessoa plurals i bilingues / arribar si és que en té el ser humà al fons de l’ànima”.

Nura és com anomenaven els fenicis a la Menorca dels temps d’Annibal, temps en que l’illa es guardava distant de l’especulació política i la massificació turística a la que ara estem tan acostumats.

Ponç Pons amb aquesta obra ens fa un reclam en vers de com és el seu record de Menorca en temps de la seva jovenesa, el xoc dels seus ideals amb el franquisme i la prohibició del català. Poc a poc ens dóna una visió dels canvis que es produeixen a l’illa, canvis irreversibles que fan mal a la seva condició d’illomaníac, canvis que acaben amb el paisatge i lo únic bo que li porten és la recuperació de la llengua, però com el poeta manifesta “és fotut subsistir no és gens fàcil escriure / quan et rompen a cops de vergonya el paisatge”. Amb un to un tant pessimista l’autor deixa veure el seu enyor cap a un poble menorquí que va perdent el paisatge, la cultura, … i les seves ansies per salvar-ho tot amb la llengua, que és lo únic menorquí que el temps no canvia.

Aquest magnific poema consta de set capítols que tracten temes tan actuals com són els interessos polítics en contrast amb reflexions i pensaments de l’autor i referències a altres escriptors i pensadors com Fernando Pessoa o Baruch Spinoza. Una autèntica joia menorquina guardonada el 2002 amb la Viola d’Argent al Jocs Florals de Barcelona. En definitiva una obra que val la pena llegir almenys un cop.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s